La Conclusió
Per la diarrea oral
paper de votar.
dilluns 7 de setembre de 2009
Aritmètica laboral
Aritmètica laboral
50 treballadors
+ 2 empresaris
----------------------
Comitè de 5 membres
- 1 improcedent
----------------------
Comitè de 3 membres
+ llista de 7 candidats
- 2 improcedents
----------------------
Comitè de 3 membres
+ llista de 5 candidats
+ amenaces
+ coaccions
+ suborns
----------------------
Comitè de 3 membres
+ llista de 5 candidats
+ llista de 3 esquirols
+ llista de 3 esquirols
----------------------
11 candidats possibles
+ votacions secretes
----------------------
3 delegats reals
i 6 esquirols caçats.
Qui s'ha equivocat ?
dissabte 14 de març de 2009
Memòries d’Australia
Memòries d’Australia
En el desert australià
sovint et trobes amb cangurs i a
algun que altre koala.
Inexorablement s’acosten
amb major o menor fortuna.
Tempestes de sorra els acompanyen.
En el desert australià
sovint et trobes amb cangurs i a
algun que altre koala.
Inexorablement s’acosten
amb major o menor fortuna.
Tempestes de sorra els acompanyen.
Boomerang
Boomerang
El temps és com un boomerang
que per molt que el llencis sempre t'acaba tornant
i sinó vigiles t'acaba colpejant.
dimecres 4 de març de 2009
En guerra
En guerra
Només hi ha una solució,
la única solució,
la inapel•lable,
la maça.
I aquell home ho va entendre.
La caça,
la imparable,
la única opció,
només hi ha una opció.
I que no en quedi ni un.
Només hi ha una solució,
la única solució,
la inapel•lable,
la maça.
I aquell home ho va entendre.
La caça,
la imparable,
la única opció,
només hi ha una opció.
I que no en quedi ni un.
dilluns 23 de febrer de 2009
En Quim
En Quim
Enrera els grisos,
m'he tancat amb ell,
i no em sento tan sol.
La veu d'en Quim,
em consola, m'estima,
la veu d'en Quim.
I Quim em comprén,
clar que si, és ell,
el bon d'en Quim.
Quim és el meu amic,
Oh Quim, respon.
Quim és el meu amic.
Quim és real,
Quim és Quim,
Quim ho pot afirmar.
M'atravessen uns ulls
quan les ombres creixen,
són els botons d'en Quim.
Oh Quim, ...
… tinc les tisores.
Enrera els grisos,
m'he tancat amb ell,
i no em sento tan sol.
La veu d'en Quim,
em consola, m'estima,
la veu d'en Quim.
I Quim em comprén,
clar que si, és ell,
el bon d'en Quim.
Quim és el meu amic,
Oh Quim, respon.
Quim és el meu amic.
Quim és real,
Quim és Quim,
Quim ho pot afirmar.
M'atravessen uns ulls
quan les ombres creixen,
són els botons d'en Quim.
Oh Quim, ...
… tinc les tisores.
dissabte 14 de febrer de 2009
El que dic quan callo
El que dic quan callo
Escric per no parlar,
callo per poder pensar,
que si al pensar sento
que quan més et sento
menys em callo,
al callar del que parlo.
I et parlo d'un sentiment
que s'expresa en callar,
perquè no cal pensar,
ni tan sols escoltar.
És caricia,
és mirada.
És amor.
I no escric,
i no parlo,
i no callo,
i no penso,
i no sento,
altre cosa
que el teu nom.
callo per poder pensar,
que si al pensar sento
que quan més et sento
menys em callo,
al callar del que parlo.
I et parlo d'un sentiment
que s'expresa en callar,
perquè no cal pensar,
ni tan sols escoltar.
És caricia,
és mirada.
És amor.
I no escric,
i no parlo,
i no callo,
i no penso,
i no sento,
altre cosa
que el teu nom.
diumenge 1 de febrer de 2009
La meva planta
La meva planta
Una gorda amb el seu gordo
empenyien dos carrets plens
i els nens que no es callaven.
Al arribar a casa ja era de nit.
I la planta se m'havia mort,
les arrels es devien podrir.
Em sento turbat i la rego
mentre miro les formigues
ballant sota les fulles mortes.
En aquest món hi ha coses
que no semblen funcionar,
i per algun motiu penso en la gorda,
el gordo i els seus odiosos fills.
dilluns 19 de gener de 2009
Porquets i peixos de colors
Porquets i peixos de colors
Tres porcs en patinet atravessen una piscina.
Els peixos de colors van d'esquerra a dreta i de dreta esquerra.
(Porc nº1) - Heus ací, la culminació de l'evolució, el noble animal, el porc.
(Porc nº2) - Ens revolquem en la nostra merda i malgrat tot, seguim endavant.
(Porc nº3) - La raó és nostra i el coneixement neix d'ella.
Els tres porcs s'ofeguen a la piscina i moren.
Els peixos de colors van d'esquerra a dreta i de dreta esquerra, res ha canviat.
dissabte 10 de gener de 2009
A les nits ja glaça
A les nits ja glaça
A les nits ja glaça,
amb cartró o sense.
I es mor tanta gent,
que per què molestar-nos.
El món s'adorm,
els sonàmbuls regnen.
A les nits ja glaça,
amb cartró o sense.
I falta tant d'amor,
que ens despertem gelats.
Les portes tanquen,
la consciència es lloga.
A les nits ja glaça,
i lladres de cartrons
no seran recordats.
A les nits ja glaça,
amb cartró o sense.
I es mor tanta gent,
que per què molestar-nos.
El món s'adorm,
els sonàmbuls regnen.
A les nits ja glaça,
amb cartró o sense.
I falta tant d'amor,
que ens despertem gelats.
Les portes tanquen,
la consciència es lloga.
A les nits ja glaça,
i lladres de cartrons
no seran recordats.
dijous 8 de gener de 2009
El desert
El desert
Errant pel desert
les passes s'esborren,
i els cors es sequen.
Voltors al cel,
estels en caiguda
caçadors i preses.
Els ninots de sorra
colpejats pels vents
es fonen un bon dia.
Oblidat el puzzle
la peça és el tresor,
perdent el concepte.
Al desert no hi han camins.
El desert és el camí.
Errant pel desert
les passes s'esborren,
i els cors es sequen.
Voltors al cel,
estels en caiguda
caçadors i preses.
Els ninots de sorra
colpejats pels vents
es fonen un bon dia.
Oblidat el puzzle
la peça és el tresor,
perdent el concepte.
Al desert no hi han camins.
El desert és el camí.
dissabte 27 de desembre de 2008
dimarts 2 de desembre de 2008
Una víctima més
Una víctima més
Enfangada i amb la roba esparrecada,
amb les pupiles dilates, lluny dels cucs,
sosté a les mans l'última llàgrima seca.
Sota l'ombra dels vidres trencats
el jutge introdueix una moneda més.
L'engranatge gira i gira i res funciona.
Al confessionari el sacerdot educa
amb la doctrina de la fusta i la sang.
Cau la creu i es trenca la porcellana.
Amb el cor rebentat i la sang ja seca,
els transeünts giren la cara i callen.
Víctimes de la nostra societat.
Una víctima més,
una víctima menys.
Silenci.
Enfangada i amb la roba esparrecada,
amb les pupiles dilates, lluny dels cucs,
sosté a les mans l'última llàgrima seca.
Sota l'ombra dels vidres trencats
el jutge introdueix una moneda més.
L'engranatge gira i gira i res funciona.
Al confessionari el sacerdot educa
amb la doctrina de la fusta i la sang.
Cau la creu i es trenca la porcellana.
Amb el cor rebentat i la sang ja seca,
els transeünts giren la cara i callen.
Víctimes de la nostra societat.
Una víctima més,
una víctima menys.
Silenci.
divendres 21 de novembre de 2008
Indiferència
Indiferència
Darrera les portes
es cometen les majors atrocitats.
Malgrat tot, pujes el volum.
Avui és dia d'expulsions.
La indiferència també mata.
Darrera les portes
es cometen les majors atrocitats.
Malgrat tot, pujes el volum.
Avui és dia d'expulsions.
La indiferència també mata.
dijous 20 de novembre de 2008
Trepitja fort
Trepitja fort
Sota els teus peus
viuen els pidolaires,
de cares encongides
però mans obertes.
Llences una moneda
i es posen a volar.
Són els vells corbs.
I si els hi gires l'esquena
t'arrencaran els ulls.
Així que trepitja fort.
Sota els teus peus
viuen els pidolaires,
de cares encongides
però mans obertes.
Llences una moneda
i es posen a volar.
Són els vells corbs.
I si els hi gires l'esquena
t'arrencaran els ulls.
Així que trepitja fort.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
